És evident que la situació actual de l’exhibició cinematogràfica —el tancament dels cinemes Lauren és el darrer capítol que malauradament no comportarà una política cultural que vagi més enllà de les properes eleccions— respon a una manca de planificació absoluta per part de les administracions públiques. I en aquest context són sorprenents les adhesions que han tingut algunes iniciatives a Internet en defensa del cinema a la ciutat.
Llegir mes
Evidentment, les empreses exhibidores tenen dret a tancar i a buscar el negoci allà on n’hi hagi. Però també és evident que les societats avançades culturalment parlant, és a dir, amb una exhibició/formació/producció cultural consolidada, protegeixen el cinema com a expressió cultural i social. Només cal posar l’exemple de Girona i el Cinema Truffaut que és gestionat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i membre de la xarxa Europa Cinemas (Unió Europea). De fet, el cinema, l’art per excel·lència del segle passat i la base sobre la qual se sustenten la major part de les expressions artístiques del nostre temps, és ignorada pels nostres polítics locals. Fer polítiques cinematogràfiques públiques no és fer cinema a la fresca ni projeccions gratuïtes; és crear públics, cultura cinematogràfica tot transformant hàbits de consum culturals, teixit associatiu, esperit crític, etc. Les polítiques culturals dels nostres municipis no han fet res davant del tancament dels cinemes ni res per vetllar pel tràspas d’aquest bé cultural a les noves generacions i hauran d’assumir aquest pecat cultural, tal i com s’ha hagut d’assumir l’enderrocament del Teatre Principal de la Rambla Vella a la dècada dels setanta, per citar un exemple de regust amarg.
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada