Traducció d'un article publicat al suplement "The Observer"del "The Guardian".
Peró si cada dia costa més parlar Català al carrer!
Els Castellanoparlants lluiten per salvar la seva llengua mentre les regions tenen la seva
* Graham Keeley a Barcelona | The Observer, diumenge 4 de maig de 2008
Habla Español? És una pregunta que en algunes parts d'Espanya encén una guerra política feroç de paraules sobre la llengua de Cervantes. Està Creixent un cert nombre de grups activistes a Catalunya, el basc País i Galícia que se'ls estigui negant el dret per parlar espanyol per nacionalistes regionals que utilitzen la llengua com a arma política.
Però els parlants de les altres llengües 'oficials' d'Espanya - català, basc i gallec - insisteixen que, al contrari, l'espanyol estigui creixent i les autoritats regionals hagin d'estalviar a les seves pròpies llengües estar perdudes per sempre.
Des de que Franco és mort (1975), un procés de 'normalització lingüística' ha tingut lloc en regions autònomes que tenen les seves pròpies llengües. El basc, català i llengües de gallec, reprimides per Franco després del final de la guerra civil (1939), s'han promogut amb milions en fons públics, amb l'esperança que més gent els parlés.
Però ara els parlants espanyols es queixen que la seva llengua està sent marginada per nacionalistes regionals en la revenja per la manera que les seves pròpies llengües eren suprimides en els anys Franco. Estan reivindicant la constitució espanyola, que garanteix el dret a parlar espanyol junt amb les tres altres llengües oficials.
La batalla s'ha centrat en l'aula, amb els castellanoparlants preocupats a les regions que els seus nens seran incapaços de llegir o escriuen espanyol bé, com que només s'ensenyen en català, basc o gallec - les llengües minoritàries eren comparables a espanyol, que és la primera llengua d'aproximadament 322 milions de persones a escala mundial.
El basc País té tres tipus d'ensenyament: en espanyol, basc i bilingüe. Només un 5 per cent de pares prenien l'opció espanyola única en escoles primàries aquest any, i el govern de basc deia que ha hagut de tallar darrere|esquena damunt espanyol únic ensenyant a causa de la manca de demanda.
Però Susana Marqués, de la Plataforma per a la Llibertat d'Elecció Lingüística, afirmava que les escoles que ensenyen espanyol s'han convertit en guetos dificultats per la manca de finançament perquè a les autoritats els interessen per promoure basc a tot preu. Deia que les autoritats del país basc volen que les escoles tinguin un nivell alt de basc per rebre finançament local generós. 'L'única manera de fer això és immersió total en la llengua. En 20 anys d'aquesta política encara no han aconseguit portar el bilingüisme aquí. No és la llengua del carrer. I un 70 per cent de empreses aquí mai no han utilitzat el basc.' El grup de Marqués ha demanat al defensor del poble d'Espanya, Enrique Múgica, que sosté que els seus drets s'estan negant. Però Patxi Baztarrika, cap de representants de política lingüística per al govern de basc, deia: 'L'espanyol és present i estarà present. Dir que el basc li suposa qualsevol amenaça és ridícul.'
A Catalunya, el català és la llengua a totes les escoles estatals, l'espanyol només és ensenyat tres hores a la setmana. Un partit antinacionalista, Ciutadans, es llançava el 2006 per oposar-se 'a política lingüística ' en Catalunya, però el seu líder, Albert Rivera, ha rebut amenaça de mort. ' Un cinquanta per cent de la població de Catalunya són de parlar espanyol orígens, i és impossible estudiar en espanyol en escoles privades o en escoles estatals', deia Carina Mejías, portaveu de l'ala dreta de l'oposició del Partit Popular al parlament català.
Bernat Joan, un euroMP català i expert sobre lingüística, deia: 'Aquesta protesta només seria legítima si els estudiants no tenien ensenyament espanyol adequat. Això no és el cas.'
A Galícia, com a mínim la meitat d'ensenyament ha de ser a la llengua regional. Gloria Lago, un fundador de Bilingual Galicia, deia: 'Els nens demanen ser ensenyats en espanyol i això no es permet perquè la llei ho prohibeix. Quan la campana sona, els nens comencen a parlar amb la seva llengua pròpia .'
Tanmateix, Marisol López, cap de gallec de polítiques lingüístiques, insistia: 'Els nens estudien en dues llengües. Si no discriminem positivament a favor de gallec, l'espanyol dominarà.'
Temes de conversa
Espanyol: 332 milions de parlants
La tercera llengua més parlada al món, després de xinès i anglès. Parlat àmpliament a Espanya, Amèrica Llatina i els EUA
Català: 9.1 un milió
Llengua sentimental parlat a Catalunya, i parts de València, Balears, Sardenya, oest del Sud de França
Gallec: 3-4 un milió
Llengua sentimental parlat a Galícia, i parts d'Astúries i Castella i Lleó
Basc: 1 milió
Llengua d'origen desconegut, parlat en el basc País d'Espanya oest del Nord i França oest sud
Peró si cada dia costa més parlar Català al carrer!
Els Castellanoparlants lluiten per salvar la seva llengua mentre les regions tenen la seva
* Graham Keeley a Barcelona | The Observer, diumenge 4 de maig de 2008
Habla Español? És una pregunta que en algunes parts d'Espanya encén una guerra política feroç de paraules sobre la llengua de Cervantes. Està Creixent un cert nombre de grups activistes a Catalunya, el basc País i Galícia que se'ls estigui negant el dret per parlar espanyol per nacionalistes regionals que utilitzen la llengua com a arma política.
Però els parlants de les altres llengües 'oficials' d'Espanya - català, basc i gallec - insisteixen que, al contrari, l'espanyol estigui creixent i les autoritats regionals hagin d'estalviar a les seves pròpies llengües estar perdudes per sempre.
Des de que Franco és mort (1975), un procés de 'normalització lingüística' ha tingut lloc en regions autònomes que tenen les seves pròpies llengües. El basc, català i llengües de gallec, reprimides per Franco després del final de la guerra civil (1939), s'han promogut amb milions en fons públics, amb l'esperança que més gent els parlés.
Però ara els parlants espanyols es queixen que la seva llengua està sent marginada per nacionalistes regionals en la revenja per la manera que les seves pròpies llengües eren suprimides en els anys Franco. Estan reivindicant la constitució espanyola, que garanteix el dret a parlar espanyol junt amb les tres altres llengües oficials.
La batalla s'ha centrat en l'aula, amb els castellanoparlants preocupats a les regions que els seus nens seran incapaços de llegir o escriuen espanyol bé, com que només s'ensenyen en català, basc o gallec - les llengües minoritàries eren comparables a espanyol, que és la primera llengua d'aproximadament 322 milions de persones a escala mundial.
El basc País té tres tipus d'ensenyament: en espanyol, basc i bilingüe. Només un 5 per cent de pares prenien l'opció espanyola única en escoles primàries aquest any, i el govern de basc deia que ha hagut de tallar darrere|esquena damunt espanyol únic ensenyant a causa de la manca de demanda.
Però Susana Marqués, de la Plataforma per a la Llibertat d'Elecció Lingüística, afirmava que les escoles que ensenyen espanyol s'han convertit en guetos dificultats per la manca de finançament perquè a les autoritats els interessen per promoure basc a tot preu. Deia que les autoritats del país basc volen que les escoles tinguin un nivell alt de basc per rebre finançament local generós. 'L'única manera de fer això és immersió total en la llengua. En 20 anys d'aquesta política encara no han aconseguit portar el bilingüisme aquí. No és la llengua del carrer. I un 70 per cent de empreses aquí mai no han utilitzat el basc.' El grup de Marqués ha demanat al defensor del poble d'Espanya, Enrique Múgica, que sosté que els seus drets s'estan negant. Però Patxi Baztarrika, cap de representants de política lingüística per al govern de basc, deia: 'L'espanyol és present i estarà present. Dir que el basc li suposa qualsevol amenaça és ridícul.'
A Catalunya, el català és la llengua a totes les escoles estatals, l'espanyol només és ensenyat tres hores a la setmana. Un partit antinacionalista, Ciutadans, es llançava el 2006 per oposar-se 'a política lingüística ' en Catalunya, però el seu líder, Albert Rivera, ha rebut amenaça de mort. ' Un cinquanta per cent de la població de Catalunya són de parlar espanyol orígens, i és impossible estudiar en espanyol en escoles privades o en escoles estatals', deia Carina Mejías, portaveu de l'ala dreta de l'oposició del Partit Popular al parlament català.
Bernat Joan, un euroMP català i expert sobre lingüística, deia: 'Aquesta protesta només seria legítima si els estudiants no tenien ensenyament espanyol adequat. Això no és el cas.'
A Galícia, com a mínim la meitat d'ensenyament ha de ser a la llengua regional. Gloria Lago, un fundador de Bilingual Galicia, deia: 'Els nens demanen ser ensenyats en espanyol i això no es permet perquè la llei ho prohibeix. Quan la campana sona, els nens comencen a parlar amb la seva llengua pròpia .'
Tanmateix, Marisol López, cap de gallec de polítiques lingüístiques, insistia: 'Els nens estudien en dues llengües. Si no discriminem positivament a favor de gallec, l'espanyol dominarà.'
Temes de conversa
Espanyol: 332 milions de parlants
La tercera llengua més parlada al món, després de xinès i anglès. Parlat àmpliament a Espanya, Amèrica Llatina i els EUA
Català: 9.1 un milió
Llengua sentimental parlat a Catalunya, i parts de València, Balears, Sardenya, oest del Sud de França
Gallec: 3-4 un milió
Llengua sentimental parlat a Galícia, i parts d'Astúries i Castella i Lleó
Basc: 1 milió
Llengua d'origen desconegut, parlat en el basc País d'Espanya oest del Nord i França oest sud
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Article en anglès
Spanish speakers fight to save their language as regions have their say
* Graham Keeley in Barcelona | The Observer, Sunday May 4 2008
Habla Español? It is a question that in some parts of Spain ignites a fierce political war of words over the language of Cervantes. A growing number of activist groups in Catalonia, the Basque Country and Galicia claim they are being denied the right to speak Spanish by regional nationalists who use language as a political weapon.
But the speakers of Spain's other 'official' languages - Catalan, Basque and Galician - insist that, on the contrary, Spanish is thriving and regional authorities have to save their own languages from being lost forever.
Since Franco's death in 1975, a process of 'linguistic normalisation' has taken place in autonomous regions that have their own languages. The Basque, Catalan and Galician tongues, repressed by Franco after the end of the civil war in 1939, have been promoted with millions in public funds, in the hope that more people will speak them.
But now Spanish speakers complain that their language is being marginalised by regional nationalists in revenge for the way their own languages were suppressed in the Franco years. They are appealing to the Spanish constitution, which guarantees the right to speak Spanish along with the three other official languages.
The battle has centred on the classroom, with Spanish-speaking parents in the regions worried that their children will be unable to read or write Spanish well, as they will only be taught in Catalan, Basque or Galician - minority languages compared with Spanish, which is the first language of about 322 million people worldwide.
The Basque Country has three types of teaching: in Spanish, Basque and bilingual. Just 5 per cent of parents took the Spanish-only option in primary schools this year, and the Basque government said it has had to cut back on Spanish-only teaching due to the lack of demand.
But Susana Marqués, of the Platform for the Freedom of Linguistic Choice, claimed that schools teaching Spanish have become ghettoes hampered by lack of funding because the authorities are keen to promote Basque at all cost. She said the Basque authorities want schools to have a high level of Basque in order to receive generous local funding. 'The only way to do this is total immersion in the language. In 20 years of this policy they still have not managed to get bilingualism here. It is not the language of the street. And 70 per cent of companies here never use Basque.' Marqués's group has appealed to Spain's ombudsman, Enrique Múgica, arguing that their rights are being denied. But Patxi Baztarrika, deputy head of linguistic politics for the Basque government, said: 'Spanish is present and should be. To say that Basque poses any threat to it is ridiculous.'
In Catalonia, Catalan is the language in all state schools, with Spanish only taught for up to three hours a week. An anti-nationalist party, Ciutadans (Citizens), was launched in 2006 to oppose 'linguistic politics' in Catalonia, but its leader, Albert Rivera, has received death threats. 'Fifty per cent of the population of Catalonia are from Spanish-speaking origins, and it is impossible to study in Spanish in private schools or in state schools,' said Carina Mejías, spokeswoman of the opposition right-wing Popular party in the Catalan parliament.
Bernat Joan, a Catalan Euro-MP and expert on linguistics, said: 'This protest would only be legitimate if students did not have adequate Spanish teaching. This is not the case.'
In Galicia, at least half of teaching must be in the regional tongue. Gloria Lago, a founder of Bilingual Galicia, said: 'The children ask to be taught in Spanish and this is not allowed because the law prevents it. When the bell goes, they start speaking their own language.'
However, Marisol López, Galician head of linguistic policies, insisted: 'Children study in two languages. If we don't discriminate positively in favour of Galician, Spanish will dominate.'
Talking Points
Spanish: 332 million speakers
The third most spoken language in the world, after Chinese and English. Spoken widely in Spain, Latin America and US
Catalan: 9.1 million
Romance language spoken in Catalonia, and parts of Valencia, Balearic Islands, Sardinia, south west France
Galician: 3-4 million
Romance language spoken in Galicia, parts of Asturias and Castilla y León
Basque: 1 million
Language of unknown origin, spoken in the Basque Country of north west Spain and south west France
---------------------------------------------------------------------------------------------* Graham Keeley in Barcelona | The Observer, Sunday May 4 2008
Habla Español? It is a question that in some parts of Spain ignites a fierce political war of words over the language of Cervantes. A growing number of activist groups in Catalonia, the Basque Country and Galicia claim they are being denied the right to speak Spanish by regional nationalists who use language as a political weapon.
But the speakers of Spain's other 'official' languages - Catalan, Basque and Galician - insist that, on the contrary, Spanish is thriving and regional authorities have to save their own languages from being lost forever.
Since Franco's death in 1975, a process of 'linguistic normalisation' has taken place in autonomous regions that have their own languages. The Basque, Catalan and Galician tongues, repressed by Franco after the end of the civil war in 1939, have been promoted with millions in public funds, in the hope that more people will speak them.
But now Spanish speakers complain that their language is being marginalised by regional nationalists in revenge for the way their own languages were suppressed in the Franco years. They are appealing to the Spanish constitution, which guarantees the right to speak Spanish along with the three other official languages.
The battle has centred on the classroom, with Spanish-speaking parents in the regions worried that their children will be unable to read or write Spanish well, as they will only be taught in Catalan, Basque or Galician - minority languages compared with Spanish, which is the first language of about 322 million people worldwide.
The Basque Country has three types of teaching: in Spanish, Basque and bilingual. Just 5 per cent of parents took the Spanish-only option in primary schools this year, and the Basque government said it has had to cut back on Spanish-only teaching due to the lack of demand.
But Susana Marqués, of the Platform for the Freedom of Linguistic Choice, claimed that schools teaching Spanish have become ghettoes hampered by lack of funding because the authorities are keen to promote Basque at all cost. She said the Basque authorities want schools to have a high level of Basque in order to receive generous local funding. 'The only way to do this is total immersion in the language. In 20 years of this policy they still have not managed to get bilingualism here. It is not the language of the street. And 70 per cent of companies here never use Basque.' Marqués's group has appealed to Spain's ombudsman, Enrique Múgica, arguing that their rights are being denied. But Patxi Baztarrika, deputy head of linguistic politics for the Basque government, said: 'Spanish is present and should be. To say that Basque poses any threat to it is ridiculous.'
In Catalonia, Catalan is the language in all state schools, with Spanish only taught for up to three hours a week. An anti-nationalist party, Ciutadans (Citizens), was launched in 2006 to oppose 'linguistic politics' in Catalonia, but its leader, Albert Rivera, has received death threats. 'Fifty per cent of the population of Catalonia are from Spanish-speaking origins, and it is impossible to study in Spanish in private schools or in state schools,' said Carina Mejías, spokeswoman of the opposition right-wing Popular party in the Catalan parliament.
Bernat Joan, a Catalan Euro-MP and expert on linguistics, said: 'This protest would only be legitimate if students did not have adequate Spanish teaching. This is not the case.'
In Galicia, at least half of teaching must be in the regional tongue. Gloria Lago, a founder of Bilingual Galicia, said: 'The children ask to be taught in Spanish and this is not allowed because the law prevents it. When the bell goes, they start speaking their own language.'
However, Marisol López, Galician head of linguistic policies, insisted: 'Children study in two languages. If we don't discriminate positively in favour of Galician, Spanish will dominate.'
Talking Points
Spanish: 332 million speakers
The third most spoken language in the world, after Chinese and English. Spoken widely in Spain, Latin America and US
Catalan: 9.1 million
Romance language spoken in Catalonia, and parts of Valencia, Balearic Islands, Sardinia, south west France
Galician: 3-4 million
Romance language spoken in Galicia, parts of Asturias and Castilla y León
Basque: 1 million
Language of unknown origin, spoken in the Basque Country of north west Spain and south west France
article al web: <http://www.guardian.co.uk/world/2008/may/04/spain>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada